“Res es perd, tot es transforma,

cada un dóna, el que rep, després rep el que dóna”

Canta Jorge Drexler.

Inicialment vaig pensar en la lletra, però de seguida em vaig centrar en la tornada que es repetia, transformació, donar i rebre… La idea de reciprocitat apareixia formulada com un procés, com un canvi, i així va ser com, finalment vaig arribar a la paraula clau d'aquest projecte: transformació.

Vaig estar un temps plantejant-me una transformació tridimensional, transformadora Una Escultura, la transformació de la transformable, moltes possibilitats plàstiques que em venien al cap. Em vaig centrar en el propi fet de la transformació, en com les coses van canviant, en el continu esdevenir… Em suggereixen molt les idees de trajectòria, sinuositat, espiral, les mutacions químiques, físiques…

Tot això em va portar a la sinuositat femenina, a la mutació biològica de l'embaràs, a la pròpia capacitat transformadora de la dona i del creixement plasmat en el concepte d'espiral.

l'espiral…

La sinuositat de cos femení, amb aquesta trajectòria canviant, sujerente, capaç de crear vida, capaç de canviar el món…

La transformació per antonomàsia: l'embaràs, la creació de nova vida, l'anar i venir de noves generacions, una rere l'altra, un nou ésser que ve a la vida…

El creixement geomètric de l'espiral, creada el relleu sobre el futur nadó, representant el creixement infinit, el moviment temporal, el devenir…

en definitiva, una transformació genuïna i viva com la pròpia naturalesa, humana i tan propera a la realitat de cada persona; un clàssic en el món de l'escultura: la Maternitat, ara nova, transformada i transformadora.

mida: 35 x 25 x 60 cm

material: Mármol de Ulldecona.