Carta a la mare d'un alumne

Fa uns dies em va arribar un missatge a la plataforma de professor per part de la mare d'un alumne de 2n d'ESO (uns 13 anys).

El primer moviment que em va vindre a la ment fou respondre-li com el professor d'Educació Plàstica, Visual i Audiovisual que sóc del seu fill: que faça aquestes tasques sobre el color, que faça tals altres de perspectiva ... però la pregunta no és referida directament a l'assignatura, té un caràcter molt més ampli, però no per ampli deixa de ser concret ... com desenvolupar plenament la creativitat ...

Porte 12 anys de professor de secundària de Dibuix, i uns 7 investigant sobre l'Educació en Arts Visuals en la Universitat i crec que mai m'havia plantejat tan directament aquesta qüestió i accepte el repte de contestar-la ara en aquest text.

Evidentment la resposta anirà pensant més en l'edat a la qual es refereix la pregunta, ara bé, moltes de les coses que plantejaré a continuació són igualment vàlides i adaptables per a edats més primerenques, també fins i tot per a l'edat adulta (en la qual sembla que la creativitat tendisca a perdre's).

Igualment escriuré pensant en una situació normal, ja que pensem que el confinament tindrà data de caducitat. Em referisc a les propostes que faig de veure demostracions culturals, és clar que ara enmig de la pandèmia no podem acudir en persona, ara bé, molts d'aquests espais s'han obert de manera gratuïta per internet en les pantalles.

Començaré des de la meua assignatura per anar cap a altres llocs als quals m'atrevisc a entrar. I ara sí que tractaré d'anar responent a la pregunta: Com pot el meu fill desenvolupar plenament la seua creativitat?

Primerament, des de les arts visuals li proposaria que puga disposar dels més diversos materials per a tindre a l'abast diverses tècniques artístiques. Des d'intentar desenvolupar idees abstractes a través de la pintura, com a través de l'escultura o el dibuix; per què no, que prove a pintar amb remolatxa o altres materials naturals, que busque a la caixa d'eines a veure quines idees se li ocorren per crear objectes abstractes o figuratius, que prove de fer escultures amb filferro, que jugue amb plastilina o argila per tractar de donar-li forma als sentiments o a qualsevol concepte que li passe pel cap, que amb un ganivet talle una creïlla o qualsevol altra verdura per fer-li alguna forma artística ... En definitiva, que cal ser també creatius amb la creativitat, que pràcticament qualsevol material és susceptible de ser manipulat per al quefer artístic.

Que intente dibuixar allò que veu des de la finestra, que intente dibuixar una composició de gots i fruites, les cares de les persones amb les quals viu, que intente dibuixar la seua mascota, que tracte de portar al paper allò amb el que va somiar ahir a la nit ....

Que intente fer un vídeo narrant una història, que tracte de jugar a crear il·lusions visuals gravant des del seu mòbil, que aprofite la tauleta i l'ordinador per a treballar la creativitat des del disseny gràfic, que invente un logo d'una empresa, que cree un cartell publicitari per animar la població a portar bé aquesta situació de tancament. Que faça mems divertits i els penge en les xarxes.

Que també veja, que vaja a museus a veure obres importants de la història de l'art, així com d'art contemporani (ara els pot veure en obert molts d'ells). Que es deixe dur veient dibuixos, pintures, escultures, performances, happenings, instal·lacions i obres de videoart ...

Que també veja obres de teatre i dansa, des del més clàssic fins al més contemporani i transgressor. Que participe d'alguna obra de teatre (que quan obrim les portes de l'institut s'apunte al grup de teatre del centre que de veritat que ho fan molt bé).

Que escolte músiques de totes les èpoques i estils diferents. Personalment li recomanaria almenys una passada des dels grans de la música clàssica fins a la música actual (evitant segons quin reggaeton), passant pel rock i el jazz dels 50 (estic pensant en Chuck Berry i en Ella Fitzgerald ... però hi ha mil més).

Que al menys ho intente amb algun instrument musical, teclat, guitarra, clarinet ... n'hi ha tants que potser algun li pot inspirar. Que prove a cantar, que busque si hi ha algun cor al qual es poguera apuntar ...

Que trobe temps per la lectura, tant de prosa com de vers. La poesia dóna molt joc per a la creativitat, que vaja a recitals (o els veja en línia), que tracte de recitar ell mateix des de l'emoció, des del sentiment. Que jugue a fer poesia, que escriga històries inventades, fantàstiques o surrealistes. Que prove amb els haikus que donen molt de joc. Que unisca text i dibuix / pintura (ací em torne al meu terreny), que el text que escriga tracte d'il·lustrar-lo com si d'un llibre seu es tractara.

Que jugue a jocs diferents cada dia, que es divertisca amb l'humor siga escrit, il·lustrat (recomane el jueves, que són molt bons) o audiovisual. L'humor es basa en la ruptura amb allò previsible i aquesta ruptura també desperta la creativitat.

Que prove d'aprendre cada dia una paraula nova siga del nostre idioma o d'un altre, ja que no tots els conceptes es tradueixen igual en cada idioma. Alguns significats manquen de significants en castellà. Personalment em van cridar l'atenció en grec antic els termes de aporia i de megalosphychia (fins on sé en grec antic, no sé si en el modern es continuen utilitzant, puc imaginar que sí). Igualment, també hi ha qui inventa paraules de manera còmica, recomanaria en aquest cas la creativitat de Luís Piedrahita, digne d'escoltar.

Que trobe algun moment també per llegir alguna teoria cosmològica, encara estic amb la boca oberta després de llegir les teories de l'etern retorn i la dels cervells en cubetes. Que busque informació sobre els últims avenços de la física quàntica.

Tractant d'anar tancant aquest text interminable recomanaria que cada dia intente alguna cosa que no haja fet mai, que cuine plats que mai haja provat, que prove nous ingredients i sabors, que canvie de mà per a menjar, que cada dia es plantege nous reptes, que es pare a observar la bellesa amb la qual la naturalesa s'obri pas en el seu creixement i decreixement, que tracte de captar amb la mirada aquell instant precís de la llum de l'alba.

Important per a la creativitat també és l'avorriment. Que trobe espais de silenci, meditació i soledat. Molta de la creativitat del geni sorgeix de dins i això demana del cessament el soroll de fora i en lloc de mirar allò que passa lluny de nosaltres visquem el que sentim en el nostre interior. És en la major de les introspeccions en la qual l'ésser creatiu reneix cada dia. Aquesta introspecció que en el fugaç món modern tant costa d'aconseguir. Potser aquest confinament ens done l'oportunitat a molts de trobar el moment per a parar i mirar cap endins novament.

No volia acabar sense abans fer un xicotet al·legat a la nostra xicoteta i maltractada assignatura. Una vegada un professor em va preguntar per a què servia la meua assignatura, per a què l'art, quina utilitat tenia en aquest món. Li vaig dir: "Imaginem un món totalment utilitarista en què solament férem allò purament necessari. Possiblement inventarien un aliment que tinguera la quantitat perfecta de nutrients per als éssers humans. Prendríem unes pastilles o una pasta preparada i no hauríem de perdre temps en la cuina ... Però, no creus que seria molt trist no poder gaudir del bon menjar? Potser per la utilitat perdríem els sabors d'un bon arròs al forn o d'una bona peça de fruita? potser per no ser útil (a priori) no és necessari?"

Sí, crec de tot cor que l'art i la creativitat són el sabor de la vida i que gràcies a aquests podem desenvolupar el nostre costat més humà; recordeu açò quan torneu a poder eixir de les vostres cases i dediqueu el temps necessari a contemplar/viure l'amplitud visual d'una platja, un bosc frondós ple de vida, les precioses formes d'una muntanya o els colors de cel quan el sol besa l'horitzó.

Amb el sentiment d’encendre una xicoteta llum, com un far que puga servir de guia per respondre tan complexa pregunta.

Espere humilment els haja sigut d'ajuda.

Molt agraït per la vostra atenció.

Josep Ferragut