Cita de una buena compañera creativa, gracias Maria!
Des de ben xiquet, el tacte, el voler transformar el meu voltant…
D’aquí sorgeix l’amor per l’escultura, de treballar la matèria amb les mans, saber com transformar-la, fins aconseguir fer la forma que busquem, fins aconseguir fer la forma que trobem.
Així se’ns presenta JOSEP en la seua web…
Anit vaig sortir a sopar amb bons amics i amigues, un d’aquests moments de la vida que són únics perquè pots compartir, riure, mirar detingudament a la persona i sentir-te feliç de tindre-la. Enfront meu, s’asseu Josep amb un somriure, quasi no el conec però és una d’aquestes “persones creatives” que transmeten: d’ell emergeix una llum especial que queda gravada a la seva obra. A sa casa vaig veure – i tocar – algunes de les seves escultures que, des del primer moment, em van agradar molt, molt! Mònica em va parlar d’ell, em va ensenyar les seves publicacions (creacions emergides de la poesia), fins i tot em va permetre regalar-li una de les meves pintures estampades a la tela… I ara, el tinc davant meu. Raonem sobre l’arquitectura i urbanisme d’Alaquàs… sobre les meves pintures i el meu blog, sobre les seves obres i la seua web… Parlem d’art i m’encisa la seva sensibilitat, la seva manera de transmetre de dins cap enfora… de CREAR. Poder fer allò que volem…
Parlaré de tu al meu blog i afegiré la teua web… si em deixes, clar! , li vaig dir, i ell… em somriu tímidament.
FUENTE ORIGINAL: ideainterna.wordpress.com
